El Sindicat de Policies de Catalunya demanda a la Generalitat per la modificació del decret de segona activitat

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ha interposat recurs contenciós administratiu, per via de drets fonamentals, amb petició de mesura cautelar de suspensió de l’executivitat del Decret 27/2023, de 21 de febrer, de modificació del Decret 246/2008, de 16 de desembre, de regulació de la situació administrativa de segona activitat al cos de Mossos d’Esquadra.

Els nostres serveis jurídics interposen aquest recurs davant la total inseguretat jurídica, i la manca de voluntat d’assolir un acord per part de l’Administració en matèria de regulació global per la dignificació del marc de Segona Activitat i els llocs de segona activitat, mitjançant una norma aprovada pel vot en contra de pràcticament totes les organitzacions sindicals del CME.

El recurs planteja que la nova normativa IMPEDEIX DE FACTE la compatibilitat entre la prestació de seguretat social per incapacitat permanent, moltes vegades únicament d’un 55% del salari, i la possibilitat de continuar prestant serveis per a la Generalitat.

Malgrat que la Generalitat continua publicant “notes”, per justificar que la seva regulació, no afecta les prestacions d’incapacitat permanent, la realitat és una altra i així ho hem denunciat.
La nova regulació obliga, en el termini de 3 mesos, als companys a qui se’ls ha concedit una incapacitat permanent total, és a dir amb greus lesions i elevat nivell de discapacitat (per tant, no poden exercir funcions com MMEE), a optar exclusivament per una plaça de MMEE o la jubilació.

En conseqüència, implica que el funcionari recuperi la seva capacitat, per a l’exercici de les seves funcions com a MMEE.

La regulació del decret és tan rocambolesca, que, per una banda, l’ICAM determina la impossibilitat de prestar serveis com MMEE, en un termini inferior a 3 mesos i, d’altra banda, i amb el mateix quadre mèdic, resulta que els serveis mèdics de la Generalitat, determinen el contrari.

La Generalitat és plenament conscient que la seva regulació reglamentària implica aquesta evident pèrdua de drets regulada a l’anterior decret, que amb els seus problemes i millores, suposava un marc més just, envers els funcionaris afectats.

Aquesta pràctica és molt habitual en grans empreses o administracions que reubiquen els seus treballadors per regulació o conveni col·lectiu.

Després d’uns quants anys “negociant” la millora d’aquestes situacions de segona activitat i la situació dels tècnics de suport, l’Administració ha optat pel que era la seva única intenció, l’eliminació de totes aquestes places.

Des del Sindicat de Policies no permetrem un marc legal que, segons el nostre parer discrimina les persones amb més lesions, , i aboca a la pèrdua de prestacions que sí tenen altres col·lectius, amb evident discriminació del col·lectiu de MMEE.

A més, sorprèn aquesta decisió adoptada per un Govern, que presumeix de ser més sensible a aquest tipus de qüestions socials i laborals.

Els nostres serveis jurídics interposen aquest recurs davant la total inseguretat jurídica, i la manca de voluntat d’assolir un acord per part de l’Administració en matèria de regulació global per la dignificació del marc de Segona Activitat i els llocs de segona activitat, mitjançant una norma aprovada pel vot en contra de pràcticament totes les organitzacions sindicals del CME.

El recurs planteja que la nova normativa IMPEDEIX DE FACTE la compatibilitat entre la prestació de seguretat social per incapacitat permanent, moltes vegades únicament d’un 55% del salari, i la possibilitat de continuar prestant serveis per a la Generalitat.

Malgrat que la Generalitat continua publicant “notes”, per justificar que la seva regulació, no afecta les prestacions d’incapacitat permanent, la realitat és una altra i així ho hem denunciat.

La nova regulació obliga, en el termini de 3 mesos, als companys a qui se’ls ha concedit una incapacitat permanent total, és a dir amb greus lesions i elevat nivell de discapacitat (per tant, no poden exercir funcions com MMEE), a optar exclusivament per una plaça de MMEE o la jubilació.

En conseqüència, implica que el funcionari recuperi la seva capacitat, per a l’exercici de les seves funcions com a MMEE.

La regulació del decret és tan rocambolesca, que, per una banda, l’ICAM determina la impossibilitat de prestar serveis com MMEE, en un termini inferior a 3 mesos i, d’altra banda, i amb el mateix quadre mèdic, resulta que els serveis mèdics de la Generalitat, determinen el contrari.

La Generalitat és plenament conscient que la seva regulació reglamentària implica aquesta evident pèrdua de drets regulada a l’anterior decret, que amb els seus problemes i millores, suposava un marc més just, envers els funcionaris afectats.

Aquesta pràctica és molt habitual en grans empreses o administracions que reubiquen els seus treballadors per regulació o conveni col·lectiu.

Després d’uns quants anys “negociant” la millora d’aquestes situacions de segona activitat i la situació dels tècnics de suport, l’Administració ha optat pel que era la seva única intenció, l’eliminació de totes aquestes places.

Des del Sindicat de Policies no permetrem un marc legal que, segons el nostre parer discrimina les persones amb més lesions, , i aboca a la pèrdua de prestacions que sí tenen altres col·lectius, amb evident discriminació del col·lectiu de MMEE.

A més, sorprèn aquesta decisió adoptada per un Govern, que presumeix de ser més sensible a aquest tipus de qüestions socials i laborals.