El desgavell i la desinformació del nou acord

Han passat més de tres mesos des que els sindicats afins a l’Administració van signar el que van descriure com un «acord històric» i, el dia d’avui, encara hi ha moltes mesures que no s’han materialitzat de manera clara i efectiva.

Hem assistit a un autèntic ball de xifres amb el PGH. Si, per exemple, s’incrementen en 20 hores les vacances, però simultàniament també s’incrementa en 20 hores el romanent, el resultat final és exactament el mateix. Si a l’hora de fer els càlculs s’acaben restant les mateixes hores de sempre, ens trobarem davant de la primera gran enganyifa d’aquest acord.

Pel que fa a la planificació horària, s’ha eliminat el torn fix voluntari de nit. Però què passarà amb els canvis de servei que els companys i companyes han fet tradicionalment de manera voluntària per conciliar la seva vida personal? Ja hi ha queixes per denegacions de permutes entre efectius. Aquesta era la millora que ens havien promès?

També s’està limitant la possibilitat de superar voluntàriament el 33% de les nits treballades. Allò que abans era una opció personal ara sembla convertir-se en una restricció.

Així mateix, se’ns va assegurar que els judicis realitzats dins de la jornada laboral serien compensats econòmicament. La realitat, però, és que la nova instrucció no permet cobrar-los quan coincideixen amb la jornada de treball, ni tampoc compensar-los amb hores acumulades o AP. En el millor dels casos, es planteja un canvi de torn «voluntari», sempre condicionat al compliment dels descansos mínims, fet que dificulta enormement qualsevol solució real.

Continuen sense aclarir-se qüestions tan bàsiques com el prorrateig dels complements fixos. Es dividiran entre dotze mensualitats? Entre catorze? Ningú no ofereix una resposta clara.

La nova RLT, que no ha estat objecte d’una negociació real amb tota la representació sindical, aparentment blinda els llocs de treball i els horaris assignats. Però també planteja un interrogant important: si un efectiu vol fer un canvi voluntari, se li permetrà o quedarà lligat de mans i peus a la seva assignació?

Els primers indicis tampoc conviden a l’optimisme. A efectius d’ARRO i BRIMO que han passat a la modalitat d´especial flexible ja se’ls ha comunicat que les hores d’inici de servei no coincidiran amb les que s’havien anunciat durant la negociació.

Resulta igualment sorprenent que les noves mesures horàries hagin començat a aplicar-se l’1 de juny mentre les reunions explicatives al territori s’han programat dies després. Primer s’aplica i després s’explica. Una manera de procedir difícilment compatible amb una implantació ordenada i transparent.

Cada dia apareixen nous dubtes. I el més preocupant és que ni les oficines de suport, ni el personal administratiu, ni tan sols molts dels delegats dels sindicats signants disposen de respostes clares.

Mentrestant, hem vist com altres col·lectius, com el dels docents, han estat capaços d’aconseguir avanços significatius en pocs mesos de mobilització. Sense grans campanyes de màrqueting ni proclames grandiloqüents.

El que alguns han volgut presentar com un «acord històric» corre el risc de passar a la història per motius ben diferents: per la confusió generada, per les expectatives frustrades, per la manca d’ambició en aspectes fonamentals i per les nombroses incògnites que encara avui continuen sense resposta.

I el més preocupant és que encara queda molta lletra petita per descobrir.

Des del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) fiscalitzarem de manera exhaustiva l’aplicació d’aquest acord i no permetrem que les promeses es converteixin en retallades encobertes ni que la falta d’informació perjudiqui els companys i companyes. Estarem al costat dels efectius, recollint incidències, exigint explicacions i defensant cada dret laboral que pugui veure’s afectat.

Perquè la nostra obligació no és vendre acords, sinó defensar els mossos i les mosses.