Els dos models de jubilació per al CME

Enguany hi ha dos possibles models per a l’avançament de l’edat de la jubilació dels membres del Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

L’un, el que hem defensat i tramitat des del primer moment des del SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA (SPC), davant el Govern de l’Estat i el Govern català des de l’any 2004. Aquest model fixa l’edat de jubilació a 60 anys, o 59 amb 35 anys de servei al Cos de Mossos d’Esquadra. És el model que té implementat l’Ertzaintza, policia autonòmica de caràcter integral, exactament igual que Mossos d’Esquadra. En conseqüència ens correspon el mateix model de jubilació anticipada. A més, és sobre el que s’han calculat els costos i cotitzacions, i també és el que es va signar entre el Departament d’interior i els sindicats del CME el passat mes de gener.

L’altre, consisteix a avançar l’edat de jubilació a 5 anys abans de l’edat de jubilació que estableixi l’Estat. És a dir, en aquests moments si l’edat de jubilació es fixa als 65 anys, seria als 60 anys, si es fitxa als 67, seria als 62, i si es decideix fixar-la en una altra edat, únicament cal restar-li 5 anys. És el model que tenen implementat les policies locals, el que han signat les grans centrals sindicals (CCOO i UGT) i el que volen introduir també al CME per evitar-se problemes i haver de donar explicacions al col·lectiu de les policies locals del perquè a uns els han signat solament un avançament de l’edat de 5 anys i als altres s’ha fixat l’edat als 59/60 anys.

Avui, al CME defensen aquest model CCOO i FEPOL. De fet l’antic secretari general del SAP-UGT i actual màxim responsable de la FEPOL, el 12 de desembre de 2007 va defensar davant la comissió “Pacto de Toledo” (organisme de caràcter estatal on es debaten els afers relacionats amb les jubilacions de tots els treballadors i treballadores) que els mossos ens havíem de jubilar igual que la resta de treballadors, a 65 anys, pels mateixos motius.

Els dos models requereixen una sobre cotització tant per part del treballador, que veu incrementada la seva contribució a la seguretat social, i per part de l’empresa (en aquest cas la Generalitat) que incrementa les seves liquidacions per cada treballador, a fi i efecte de fer possible que amb menys anys cotitzats, hom pugui jubilar-se abans.

La jubilació, en el cas dels cossos policials, és el que garanteix que un percentatge de la plantilla del Cos policial estigui a la franja d’edat idònia per donar un servei de seguretat pública de qualitat a la ciutadania. És per això, juntament amb les característiques particulars de la feina policial, el que fa que els agents de la resta de cossos policials, passin a la jubilació amb condicions diferents de la resta de treballadors i treballadores. En el cas de la policia de la Generalitat, aquesta problemàtica s’agreuja pel fet de tenir una piràmide d’edat molt concentrada en una franja d’edat determinada.

Ara que ja sabeu els dos models, considerem que seria bo que cadascú pregunti al seu sindicat o al delegat que visiti el servei, sobre el posicionament de cadascú i per què? Entre tots podem aconseguir que tots els sindicats anem a l’una. Entre tots podem aconseguir el model de jubilació que ens pertoca.