Estimada una demanda contra la Junta d’Andalusia per lesions d’un menor tutelat per ells, a un company de Bcn

El jutjat contenciós de Granada, a la seva sentència 47/21 ha estimat la demanada interposada pels serveis jurídics del SPC en reclamació de les lesions sofertes per un company per part d’un menor que estava sota la tutela de la Junta d’Andalusia.

Els fets ocorren l’any 2015. En iniciar-se el procediment penal davant el jutjat de menors de Barcelona, l’assumpte va ser arxivat per prescripció del delicte.

Els nostres serveis jurídics van iniciar la corresponent reclamació davant la DGAIA de la Generalitat de Catalunya. Reclamació que va ser refusada al·legant que l’expedient de tutela era posterior als fets. En el moment de produir-se, el menor estava tutelat per la Junta d’Andalusia, per tant n’era la responsable.

Resumint, ningú es volia fer càrrec de les lesions produïdes pel menor al company. Els nostres advocats, després de diversos requeriments amb resultat negatiu, van interposar demanda davant els jutjats de Granada.

La demanda ha estat estimada i el jutjat obliga a la Junta d’Andalusia a abonar al company la quantitat de 3.000 € per les lesions sense cap moderació (com generalment solen fer en aquests casos) argumentant:

“resulta acreditada la responsabilidad patrimonial de la Administración demandada puesto que el daño que sufre el demandante es imputable al funcionamiento del servicio público que ostentaba la tutela del menor, al que no vigiló adecuadamente, dando lugar a su fuga y a la comisión de los hechos causantes de las lesiones sufridas por el actor. Siendo imputable el daño a la acción administrativa desde el momento en que otra conducta por parte del servicio tutelar hubiera evitado que el menor se fugase y cometiese un hecho delictivo. De la documentación obrante en el expediente administrativo se pone de manifiesto que no fue necesaria una especial intensidad para el acto de evasión, excluyéndose de entrada el supuesto de “fuerza mayor” mantenido por la Administración, que así la exigiría, máxime cuando el historial del menor resultaba plenamente conocido por el ente administrativo. En definitiva, la guarda residencial no se desarrolló con el suficiente cuidado y protección, por lo que la responsabilidad recae en la Administración que había asumido la tutela del menor. La Administración no adoptó en el presente caso las medidas que eran racionalmente posibles y necesarias en función de la totalidad de las circunstancias que concurrían, previendo y poniendo en práctica durante el desarrollo de la estancia del menor, una adecuada y suficiente vigilancia para evitar las fugas de los menores que están bajo su tutela”

Que ningú oblidi que anem on calgui per defensar els interessos dels nostres afiliats com hem fet en aquest cas i sempre.